Carn o Peix? La metàfora del programari lliure

Aquest es un text no es nou però per els profans en el tema del programari lliure els pot ajudar a entendre algunes coses al respecte. No es meu i corre per prou llocs en aquest calaix de sastre que es Internet, feia dies que el buscava per rellegir-lo i compartir-lo i trobo que aquest es un bon lloc per tenir-lo.

Imaginat que entres a un restaurant per dinar. El cambrer, sense ensenyar-te la carta, et serveix un plat d’estofat. El plat te bon aspecte; mires al teu voltant i veus que tothom està menjant estofat.

Quan el proves, trobes que és fastigós. No sembla que sigui vedella ni porc. Però tothom continua menjant estofat, així que suposes que te l’hauràs de menjar tu també.

Quan ja te n’has menjat la meitat del plat, entra una altra persona i s’asseu a la taula del costat. Li porten l’estofat, però el rebutja. Demana un llenguado en salsa.

Sorprès, et demanes si el peix deu ser tant dolent com l’estofat. Veus que el tipus triga ben bé un quart d’hora a treure les espines i netejar el peix, però sembla que el peix li agradi. Un senyor assegut al teu costat s’adona que mires al noi del peix i et comenta “No entenc com pot menjar peix. Perd més d’un quart d’hora per netejar-lo!”. El noi sent la conversa i contesta “T’asseguro que val la pena dedicar-hi aquest temps i molt més”.

A més, sents a dir que algunes persones que van menjar carn ahir han agafat gastroenteritis, possiblement per menjar carn en mal estat. Mentrestant, la persona del peix ha acabat i fa avisar al cuiner per dir-li que el plat era boníssim però que provi de posar-hi una mica de suc de llimona “Serà encara més saborós”. Decideixes fer venir al cuiner per dir-li que l’estofat era immenjable, però et contesta que els que mengen estofat tenen prohibit preguntar d’on ha sortit la carn, i que, si no t’agraden les patates, no pots canviar-les per bolets, per exemple. “ Com pot ser que no pugui saber quin tipus d’animal estic menjant?”, li dius. Sembla ser que l’empresa de distribueix la carn guarda en secret la procedència, però garanteix que és de primera qualitat i, és clar, apta per al consum.

L’individu del peix surt del restaurant… sense pagar el compte! Li demanes al cambrer, i et diu que el peix és gratuït, però que l’estofat cal pagar-lo. El senyor del teu costat diu: “Gratuït? Jo no me’n fio ni un pel”. Tot i això, penses si és possible que hi hagi alguna cosa pitjor que la carn de l’estofat. Pagues un dineral per un estofat dolentíssim i te’n vas del restaurant. Pel camí cap a casa, trobes un altre restaurant un fan pagar pel peix, tot i que és més econòmic que no pas la carn. El cambrer et confirma que és el mateix tipus de peix, però porta extra de guarnició. Si no vols la guarnició, també és gratuït.

Passada una setmana tornes a anar al mateix restaurant. No tens clar si triar peix o continuar amb la carn. Veus que tothom està menjant estofat. Trobes en una taula el xicot de la setmana passada, però en comptes del llenguado ha demanat lluç amb alls. Et demana si vols seure al seu costat.

T’hi asseus i el cabrer et porta l’estofat. Quin fastig. Una altra persona et xiuxiueja “Pensa que si demanes peix no et porten vi rosat”. El noi del teu costat està prenent vi blanc. Tampoc hi ha tanta diferència. Et diu “Vols peix? Si no saps treure les espines, et puc donar un cop de mà. És boníssim. Tasta’l, si no t’agrada no passa res. Sempre pots tornar a demanar estofat”. Fa una riallada. “De veritat t’agrada? És dolentíssim”.

T’envaeixen els dubtes i recordes els comentaris de la setmana passada. Demanes la procedència del peix. Podria ser que fos dolent. Et respon que és peix del dia, que pots anar a la llotja i veure com l’amo del restaurant el compra cada dia. Et comenta que els més grans “gourmets” sempre demanen peix per dinar. Necessiten una certa garantia de qualitat degut al seu estatus social i paguen a un notari que comprova cada dia que el peix sigui fresc. La resta de compradors se n’aprofiten, ja que el notari no només garanteix el peix dels més exigents, si no tots els palets de la llotja.

Afegeix “És que pots comprovar la procedència de la carn? Mira, qualsevol persona pot pescar el seu propi peix i cuinar-lo com més li agradi. L’empresa que controla la carn només permet cuinar-la a la seva manera. Ni tant sols saps quin animal t’estàs menjant. Creus que és normal? Si és una carn tant bona, que és el que amaguen?”

“Un cop has agafat pràctica amb les espines, encara que triguis una mica més a dinar, quedes més satisfet. De debò, et dono un cop de mà fins que li agafis el truc. No puc entendre com pot haver gent que pagui per aquesta… carn?” Li recordes que hi ha molta gent que s’escapa sense pagar. “ Si, és clar que pots escapar-te sense pagar. Però podent menjar-me un bon peix, no em menjaria aquesta carn ni que me la regalessin. Si el tastes em donaràs la raó”

Tu que triaries per dinar?